Corro a través del fum
del mar dels teus ulls,
Penso en la pell que duus
I et conto a minuts

Vestit del teu perfum
nàufrag del teu cos, batut
Als meus instints, vençut
Em guanya l’impuls

Vaig seguint les teves passes
Tan dolça i salvatge

Tu que arribes tan desperta al meu món
Ets la crida que em despulla de les pors
Tu que trenques tots els límits de la sort
Deixarem que la nit ens jugui a favor
(Deixarem que les cartes juguin a favor)
(Deixarem que la nit ens guiï a favor)

Tot amarat de gust,
inducte, famèlic,
Navego pel teu curs
Àvid de tu

Tan endinsat al punt
del nucli, del venus
Viatjo per un flux
Embriagat de tu

Vaig seguint les teves passes
descalça i salvatge
Toco el cel imaginant-te
Creant-me la imatge

Tu que arribes tan directa al meu món
Ets la brisa que es despulla de les pors
Tu que trenques tots els límits de la sort
I que balles tot nua resseguint (perseguint) el sol

I camines tota nua sense pors
Deixarem que la nit conspiri a favor
Deixarem que les cartes marquin
Deixarem que la llum ens torni el que som

Tu que arribes tan discreta al meu món
Tu que mires tan directament el sol

Respirar, i aguantar-me l’aire
Començar una altra partida
I apagar el soroll d’aquesta llarga insídia
Ja no tornaré a disfressar-me

Puc mirar dins dels teus ulls, i obrir més les ferides, nedar entre mentides,
Mirar de comprendre el que queda de nosaltres
Intento arribar fins al fons però no veig la sortida, se’ns en va la vida
Ja no queda res de res, de res a què agafar-nos

Despertar, d’un coma tan profund
Amb sang als peus, llagats i despullats
i el cor cansat i desgastat de regalar-te els dies
Ja no tornaré, em dic que ja no tornaré

Puc mirar dins dels teus ulls, i obrir més les ferides, nedar entre mentides,
Mirar de comprendre el que queda de nosaltres
Intento arribar fins al fons però no veig la sortida, se’ns en va la vida
Ja no queda res de res a què agafar-nos

Canviaré de pell, naixeré de nou
En uns altres llavis, uns altres braços, una altra forma de mirar
M’aixecaré d’aquí, començaré a sentir
Uns altres llavis, uns altres braços, una altra forma de mirar

I penso arribar fins al fons com si m’hi anés la vida
Desfer les mentides, i desintegrar el que queda de nosaltres
No penso deixar-me emportar quan arribi el naufragi
Ja no m’espanto, si cal, creuaré el temporal fins a trobar un nou presagi

Ja no intentaré salvar-nos…

Ella va sentir el crit del llampec i es va enamorar
Sense tenir en compte el punt cec
Aviat fou primavera de debò, dansa de les pells
Improvisant festes entre llençols

Ell tornava tard, ella esperava amb la llum encesa
I els llavis mudats de salutació francesa

Cavallers regalen rams, roselles a grams i munten a pèl
Piquen com abelles, cent, és curta drecera, fals camí al cel

La vida va canviar de guionista
La història es tornava molt més trista
Ell va portar un ram d’altres olors, xeringa de flors
Que acaben assetjant braços i dents

Ella va picar perquè no cavalqués sol en l’ofec
Recordant les flors sense pensar en el punt cec

Cavallers regalen rams, roselles a grams i munten a pèl
Piquen com abelles, cent, és curta drecera, fals camí al cel

Amor marcit per flors de paperina
Còctel en cullera a les festes de llençols
Les darreres flors en corona i cotxe fosc
Cavallers a llàgrima viva estan plorant

Cavallers regalen rams, roselles a grams i munten a pèl
Piquen com abelles, cent, és curta drecera, fals camí al cel
Seràs cavaller a mans del cavall
Per amor a un làtex de cascall

En un segon de sol, conscient de tot
Una visió real que eclipsa la por
Veig els teus ulls de nou, arribo sense rancor
Jo far, tu raig de llum; tot es mou

I és que de sobte he despertat de la catarsi més brutal,
I apareixes tu al davant
No podia imaginar que el destí fos tan sagaç
De tornar-te al meu costat

Tu em fas volar per sobre el temps eternament
Per sobre l’aire, em tornes l’aire
Tu i jo hem volat entre les ombres de la ment
Ara som l’aire, em tornes l’aire

Neta la sang, fos el passat
No hi ha promeses, que tot sigui veritat
El cel estès s’obre com mai
Dues esferes que connecten l’espai

Viatjarem des del futur, creant la nostra realitat,
En un present que sigui lluny
Ens fondrem com el perfum, els nostres dobles seran un
L’univers quàntic, vibrant junts

Tu i jo hem volat per sobre el temps eternament,
Per sobre l’aire, érem com l’aire
Tu i jo hem volat entre les ombres de la ment
Ara som l’aire, serem com l’aire, l’aire, l’aire, l’aire…

Respirar y aguantar el aire
Comenzar otra vida aparte
Y apagar el ruido y soltar el lastre
Ya no volveré a disfrazarme

Puedo mirarte a los ojos, incluso más hondo, nadar en el lodo
Tratar de entender lo que queda de nosotros
Intento llegar hasta el fondo, pero no te encuentro, lo perdimos todo,
Ya no queda nada, nada, nada a lo que agarrarnos

Despertar de un coma tan profundo
Con los pies heridos y desnudos
Y este corazón desgastado de regalarte el mundo
Ya no volveré, me digo que no volveré…

Puedo mirarte a los ojos, incluso más hondo, nadar en el lodo
Tratar de entender lo que queda de nosotros
Intento llegar hasta el fondo, pero no te encuentro, lo perdimos todo,
Ya no queda nada, nada a lo que agarrarnos

Cambiaré de piel, volveré a nacer
En otros labios, en otros dedos, distintas formas de mirar
Me levantaré de aquí, empezaré a vivir
En otros labios, en otros dedos, distintas formas de mirar

Voy a vivir todo a fondo, incluso más hondo
Secarme los ojos, y descomponer lo que quede de nosotros
No voy a esperar a que el barco se hunda hasta el fondo
Ya no me escondo, atravesaré el temporal hasta llegar a Macondo

No voy a intentar salvarnos…