En somnis de ben despert
prenc nota dels teus ulls i pujo al vent
per furtar el teu cabell
aquesta nit, quan dormis, posant-me vora teu
tant a prop teu
que donant-me l'esquena em tornis el senderi
tant a prop teu
besant-te rere l'orella
pell bruna de neu d'estiu, plora el cel,
no puc callar de pensar-te, un estel,
pell bruna de neu d'estiu, com la mel,
trenta batalles per perdre… i un sol desig
no disparis sobre mi,
sé que només així́ et podré́ admirar
per sempre, com ara faig,
però és que estic tant viu, molt més viu, vora teu
tant a prop teu
que donant-me l'esquena em tornis el senderi
tant a prop teu
besant-te rere l'orella
pell bruna de neu d'estiu, plora el cel,
no puc callar de pensar-te, un estel,
pell bruna de neu d'estiu, com la mel,
trenta batalles per perdre…
Pell bruna de nit d’estiu
crema la lluna i recordo de dir-te
que digueres que diríem
de dir un dia per quedar… ja serà̀
pell bruna de neu d'estiu, plora el cel,
no puc callar de pensar-te, un estel,
pell bruna de neu d'estiu, com la mel,
trenta batalles per perdre… i un sol desig

et somio molt més del que et veig
entenc que el senderi es perd a l’instant
prop de la piscina l'entorn és abellenc
perquè piquen les picades… jo aprenc
trastocat però decent
em sorprenc en terra puritana de caràcter surenc
faltat dels teus llavis rogencs,
ploro, però la vida continua i l'estiu reprenc
uuuhhh
et somio molt més del que et veig
uuuhhh
et somio molt més del que et veig
del temps, si és fred, jo depenc
voltes vora l'aigua com el flamenc
reng a reng, aire eivissenc, formenterenc
el sol, l'aigua i la feina desatenc
no em trec el jersei groguenc
veure't és blanc, no veure't és negre, avui és grisenc
et veig del tot tremolenc
i suspenc, saber callar espero… només si t'ofenc
uuuhhh
et somio molt més del que et veig
uuuhhh
et somio molt més del que et veig

Em pregunto si hi ha temps
Que no ens trobi massa tard, amb tot acabat
A les portes d’un final,
que se’ns escapa de les mans, amb els ulls tancats,
Un camí sense sortida,
un segon, una altra vida
Com podria dir-ho, canviem de direcció
Sempre a contracorrent, el foc ens crema i seguim com si no res
Com podria dir-ho, fem el que s’hagi de fer
Serem els passatgers, d’una història que encara no té un destí final
Ja ens arriba l’aigua al coll
Han saltat tots els ressorts, desitgem-nos sort
Ja no queden precipicis
Se’ns acaben els indicis
Com podria dir-ho, canviem de direcció
Sempre a contracorrent, el foc ens crema i seguim com si no res
Com podria dir-ho, fem el que s’hagi de fer
Serem els passatgers, d’una història que encara no té un destí final
Nedant a contracorrent, nedant a contracorrent;
Despertem…
Com podria dir-ho, canviem la direcció
Sempre a contracorrent, el foc ens crema i seguim com si no res
Com podria dir-ho, fem el que s’hagi de fer
Serem els passatgers, d’una història que encara no té un destí final
Ohhh, ohhh, ohhh…

Parla musa del narrador
del vell nen perdut en els llindars del món,
fes que es reconegui en cada home
En el transcurs del temps
els homes han deixat d’escoltar-se, estan sols,
ja no seuen en cercle, ignoren l’altre
Potser algun dia, si es reconeixen,
podran desxifrar els signes del món,
potser algun dia…
Tornem a ser nens de nou, tornem a començar
Siguem un sol mar, un sol oceà, tornem a escoltar de nou
Tornem a ser nens de nou…
Quan l’home era nen
imaginava un paradís, ara només l’intueix,
res pensava del no-res, la idea m’estremeix
Quan l’home era nen
deia mentides per crear mil fantasies
ara ho fa per guanyar-hi alguna cosa
Potser algun dia, la seva història
els farà seure en cercle de nou,
potser algun dia…
Tornem a ser nens de nou, tornem a començar
Siguem un sol mar, un sol oceà, tornem a escoltar de nou
Tornem a ser nens de nou, tornem a començar
Quan l’home era nen només vivia…
per gaudir amb l’altre, per la llum del matí
per les gotes de pluja, pels nervis de les fulles
pel color de les pedres, per saltar, pel sol i pel vi
per escoltar algú dormint a l’altre costat de paret
per la pau dels carrers a l’estiu i a l’hivern fred
per la desconeguda, per la vida i la natura
Tornem a ser nens de nou, tornem a començar
Siguem un sol mar, un sol oceà, tornem escoltar de nou
Tornem a ser nens de nou, tornem a començar
Quan l’home era nen…

No ho sé, no ho sé
provo de fer les coses bé
i no ho sé, no ho sé…
si és pitjor el remei que la malaltia no ho sé, no ho sé…
No sé què fer
ni si em podré refer
no sé pas què fer…
serà que per tenir-te no estic fet no ho sé, no ho sé…
I tant de pintallavis en xiqueta rara avis
ara no t'espantis, aquests llavis no te’ls gravis
Només sé que…
Podria haver estat tot una conquesta
de la calma a la tempesta
podria haver pensat només en sexe
però tan sols en feies 21…
No sé ben bé
si és ànim que galopa
no sé ben bé
si és tempesta que s’apropa no ho sé, no ho sé, no ho sé…
I tant de pintallavis en xiqueta rara avis
ara no t'espantis, aquests llavis no te’ls gravis
diuen tots els avis potser te’ls desclavis,
diuen els arbres savis no somiïs aquests llavis
Només sé que…
Podria haver estat tot una conquesta
de la calma a la tempesta
podria haver pensat només en sexe
però és que te’n portava 21…

paraules que dir-te a cau d'orella
posant en guàrdia els didals, bessons, pitons
paraules que et facin pessigolles
a la panxa com a dits polissons i bufons
paraules que et rellisquin al sud tot tornant-se riu
paraules de mel i llimó on ressona abrasiu i xopa on la cuixa somriu
paraules i petons,
paraules que et porten a tocar el cel amb els dits
paraules sentides
paraules elísies,
paraules que et fan obrir les portes de mil i una nits
paraules desvestides
paraules que reguen els llençols
de pluges que sempre ruixa el teu sol
paraules que et portin mar enfora
i de seguida retornin badia endins, ben endins
paraules que et puntegin la pell fins a la vall major
paraules amb l'oremus perdut perquè llencis el crit agraït que em té abduït
paraules i petons,
paraules que et porten a tocar el cel amb els dits
paraules sentides
paraules elísies,
paraules que et fan obrir les portes de mil i una nits
paraules desvestides
paraules que et rellisquin al sud
paraules de mel i llimó
paraules que et puntegin la pell
paraules amb l'oremus perdut
paraules que et rellisquin al sud
paraules de mel i llimó
paraules que et puntegin la pell
paraules amb l'oremus perdut
ooohh, ooohhhh
ooohh, ooohhhh

Per alçar-me només li demano permís al coixí
i surto a caminar amb la roba d'ahir a la nit
si un cabell t'he robat no li miro el rissat
al·lèrgia a la feina de juny a maig
Mai diguis que el millor mes no és el maig
voldria beure’m la vida a glops,
a galet del primer del raig
A poble millor de dia, a ciutat de nit
abril plovent, al maig rient, sóc gos…
El tècnic posa l’esquena per firmar aquell xaval
però vaig néixer en terra a favor de l'error arbitral
passo la mà per la cara i em trobo estrany
la vida em travessa amb el pas dels anys
Mai diguis que el millor mes no és el maig
voldria beure’m la vida a glops,
a galet del primer del raig
A poble millor de dia, a ciutat de nit
abril plovent, al maig rient, sóc gos…
A poble millor de dia, a ciutat de nit
abril plovent, al maig rient, sóc gos…
però amb os content
Quan les mirades eren l’amfetamina
no patia mai per perdre totes les claus
pel dolor d’ara no serveix la mercromina
que pintava de roig les caigudes i els blaus
A ciutat millor de dia, a poble de nit
abril rient, al maig plovent, sóc gos…

Quant dolor neuronal, quanta sinapsi intentada
quina manca de sentit del deure d’un servidor cap a vosaltres
quin dia més complicat, quina nit més llarga ahir
que encara no ha acabat i potser no ho farà en temps
que encara no ha acabat i potser…
Sincerament, ara mateix
no estic en condicions d'intentar arribar a Borges,
tot i el sentiment…
Hi ha amics i en falten d'altres, ara me'ls estimo a tots
són nits que separen l'estiu i l'any interior
les nits d'ahir com els matins d'avui
són formigoneres a la boca i martells al cap
Sincerament, ara mateix
no estic en condicions d'intentar arribar a Borges,
tot i el sentiment de culpa,
per un follet del vi que m’ha deixat sense forces
Ahir vaig acabar el dia pensant
en tot el que pot venir,
en tot el que vindrà…
Ahir vaig acabar el dia pensant
en tot el que pot venir,
en tot el que vindrà…
Sincerament, ara mateix
no estic en condicions d'intentar arribar a Borges,
tot i el sentiment de culpa
per un follet del vi que m’ha deixat sense forces.
quin dia més complicat, quina nit més llarga ahir…

Vaig venir per tu
vesteixo el cor que em vas mudar
rosada inspirant
i exhalant l'amor més pur
del sud al teu jo
cap al meu nord que és on ets tu
sóc mig si no hi ets
no esperava el teu adéu
però ara has tornat, entenc la Llum
ara que has vingut, veig el Camí
Avui, connectant amb tu
la Mirada que ens fa Un
enllaçant cada impuls
jo sé que sóc de tu
ara ho sé, jo i tu, uohohohoh
promets que hi seràs
ja sé que cada nit vindràs
vius perquè jo visc
el son que dorms m'ha despertat
demà els ulls de dins veuran ben clar
que ets al Gran Llac, ets al menys enllà
Avui, connectant amb tu
la Mirada que ens fa Un
enllaçant cada impuls
jo sé que sóc de tu, uohohohoh
ara ho sé, jo i tu, uohohohoh
Mare, sé que ets aquí
tu sempre seràs tu
mare, el teu darrer son
és viu, sé que encara rius
Mare, mare, mare, mare…

Amagada al fons del mar jo bussejaré dins teu
respirant un petó secret que ahir et vaig robar, mmm…
flor de fúria, vermell d'ardor entregat fins al dolor
per l’astúcia dels teus actes
sempre a punt pels millors tractes
Et bussejo fins al moll de l'os, cos a cos
tu resguardes entre mil coralls el tresor
ets virreina per sota el melic llavis que cerquen revetlla
una tempesta de llençols fins al fort crit que t'arqueja
Et bussejo fins al moll de l'os, cos a cos
tu resguardes entre mil coralls el tresor
fent anar els meus llavis com a claus
i amb la llengua escrius el nostre nom
A Sant Agustí, a Es Caló,
a Cala Saona i a es Migjorn
t’adreço on viu el petó
esperant el got de rom
Em busseges fins al moll de l'os, fins al coll
ja no veig pirates ni colors ni tresors
d'aquest ceptre n'has aspirat l’ànima
i tot sol s'ha escrit el nom del Sant